Pau Riba - Simfonia núm. 3 (d'un temps, d'uns botons)

Amb les sabates descordades
sense mitjons als peus
amb un barret de palla al cap
ple de botons
he anat a seure al jardinet dels lliris
en espera del bon temps.

Anava per la regadora de zenc
que es mor de set des de l'estiu
però en decantar el cos de la cadira
se n'han anat tots els botons
i m'he posat a riure
de tan babau com sóc.

El terra ple de botons blancs
el sol encara fresc i l'aire fi
com una mandra, com una son
m'han fet posar malalt de poesia,
us pensareu que és tot una mentida
però jo no us diré ni sí ni no.

Només m'he tret una sabata
perquè se m'ha adormit un peu
i ha vingut una mosca,
segurament la del bon temps,
i m'ha semblat significatiu
i m'he posat content.

Diría que ja som a la primavera
perquè sento l'olor que fa
i és l'hòstia de bonic
el terra ple de botons,
els cucs de Sant Antoni,
el peu adormit al sol,
la regadora i les herbes del jardí.

Però quina por si vingués algú
i em trobés adormit el peu
i tots els botons per terra
i la regadora i sense mitjons
i el barret al cap, tot ple de botons.
Oh quina por, quina por que em fa.

Dioptria II, Pau Riba. 1971.