Si em podeu treure per fi un tros d'ànima
i no fer-me mal
no poséssiu cap cara d'espant
al veure'm per dintre tot ben corcat.
Si em moro a casa què direu,
voldran saber-ho tot.
Són tan absurdes aquest munt de llàgrimes
que us baixaran galtes avall.
L'àvia se'n riu, vés per on no es queixava mai
amb xuca-muia refilava
no miris més a dintre teu
que ni de prop ni de lluny en trauràs ni cinc
no perfumis més aquest calaix pudent
amb tantes roses, lliris i pensaments.
Prou depèn...
Més raons de pes, Josep Puntí entre d'altres. 2009.
Raons de pes, Umpah-pah. 1991.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada