Ja que vam canviar,
passar-ho bé, vagar, treballar,
plorar i pixar plegats.
Em desperto al matí
amb un somni als ulls
però tu ets a Nova York
recordant-me bé. T'estimo.
Fa massa temps que estic sol,
fa massa temps que m'assec en el llit
sense ningú que acariciï el meu genoll,
home o dona això no m'importa gens.
Vull amor, vaig néixer per això,
vull que siguis amb mi, ara.
Hi ha vaixells transoceànics bullint en l'Atlàntic.
Delicades estructures de gratacels en construcció.
Sis dones ballen nues dalt d'un escenari vermell.
Les fulles són verdes en tots els arbres de París, ara.
Seré a casa d'aquí a dos mesos i et miraré als ulls.
Sílvia Comes & Lídia Pujol, Sílvia Comes i Lídia Pujol. 1998.
Poema d'Allen Ginsberg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada