Les coses bones
no sempre es donen,
no hi ha manera
de fer-te fora.
Si jo t'estiro
i tu no et torces,
per molt que et miro
no desentones.
I sempre acaba bé
i ens cau de tot del cel,
i aquí s'hi està tan bé
junts al remull dels peus.
I ara que ja saps que sóc així
no t'amaguis més,
i aquest aire que hem de compartir
jo me l'enduré.
L'aigua freda que baixa pel riu
sent la teva veu,
ja és prou tard, haurem d'anar a dormir,
tu al teu llit, jo al meu
Les coses bones
no sempre es donen,
no hi ha manera
de fer-te fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada