Anita Miltoff - Tram

Lentament com un gos vell vaig enterrant
petons que mai havíem de trobar.
Ara fan mal, viuen burxant,
fràgils com esquerdes a un glaçar.
El sol ben alt, un campanar
brama melodies a difunts.

Estarem bé a ras de cel,
ho guardarem en un desert a prop del mar.
Estarem bé lluny del mal temps,
llogarem sol, fora present.

Es va fent fosc, ja sóc mussol, un bar obert,
eixugo la impotència en un got net.
Vius al desert a ras de cel.
Les ninetes més tristes de l'orient.

Estarem bé a ras de cel,
ho guardarem en un desert a prop del mar,
estarem bé lluny del mal temps.

Lluny de la gent, fora present, estarem bé,
ho guardarem en un desert a ras de cel.
Com un gos vell, com un mussol.
Petons que mai havíem de trobar.
Lentament com un gos vell, a ras de cel,
sense elements.
Petons que mai havíem de trobar.
Fora present, lluny del mal temps,
lluny de la gent, com un gos vell,
com un mussol, a ras de cel,
bevent gots llargs, un bar obert.
Fora present.

Gràcia, Anita Miltoff. 2009.