Adrià Puntí - Maria

T'estimaré, renoi sempre puc fer-ho més,
amb un vestidet blanc, amb roses i volants.
Crida, canta, per molt anys, avui és el teu sant.
T'estimaré, renoi sempre puc fer-ho més.

Ets la mare que enamores,
ets el nom de les senzilles,
ets la mare més divina,
ets la queixa de les queixes,
ets soferta, mai no et queixes,
ets l'hòstia consagrada,
vull dir la rehòstia.

Maria.
T'estimaré, renoi avui puc fer-ho més.

Ets la sort,
sort del qui malgasta,
ets la dona de les dones,
ets la veu de les femelles,
ets la nineta de les nines,
ets la pau de la impaciència,
ets la mare de les mares,
ets el mar de la sapiència,
ets la queixa de les queixes
ets soferta, mai no et queixes.

La més artista, altruista,
tens el cor més dolç,
malabarista, alquimista,
tens el cor més dolç.

Ets la sort del qui malgasta,
ets l'esquena pinten bastos,
ets la fe del qui no hi creu,
vols la treva, mai la guerra.
T'estimaré, renoi avui puc fer-ho més.

Maria, Adrià Puntí. 2002.