Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna,
un ancià.
Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna:
ja tinc mil anys.
La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.
Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dóna'm consells, ara,
que estic cansat.
Cançons, Toti Soler. 2000.
Poema de Palau i Fabre, 1943.
Liebeslied, Toti Soler. 1972.
1 comentari:
es la canço que mes m'ha conmogut en escoltarla per primer cop. i ho segueix fent cada vegada... una autentica joia recentment descoverta.
zuma.
Publica un comentari a l'entrada