Així com aquella altra vegada
eres tu que me l’enviaves
i ella dolça m’envoltava
i no es feia estranya en cada
cantonada que trobava
ni racó per on passava.
Avui sóc jo el que desitjava
aquesta ombra despullada
de colors ben abrigades
però per dins erta i glaçada,
com si el fred d’una ventada
hagués omplert l’ombra estimada.
De records ha estat fabricada
ombra amarga i oblidada
que ha pres lloc i ha fet estada
en un desert d’aigües tancades
on la pluja i la rosada
li han fet caure la careta usada.
Nits d’espera esbojarrada
per a aquesta ombra deslligada,
que he fet morta i foradada
-l’he vist fosca i apagada-
en aquesta matinada fresca
folla i embruixada.
La catedral, Sisa. 1977.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada