Pau Riba - Rosa d'abril (l'amor s'hi posa)
És el dia de la rosa
i m'ha sorprés sol, sol, solet.
No sé on ets. Vine'm a veure.
Sé que et dius Elisabet.
Ning! M'he fet amb una rosa.
Nang! Tronada tradició!
Però, en fi, he d'entregar-la
i t'ha tocat ser el meu amor.
Per poder entregar la rosa
he fet memòria dels meus flirts.
Fins a cent! Toqui a qui toqui
i a tu t'ha tocat el 100.
Entre els dits et tinc, la rosa.
Vam ser al llit un temps molt curt,
però ets francesa, ho juraria.
Sols tinc tres records de tu.
Tres colors i ara el de rosa:
color blau d'alguns petons,
color blanc de bufetades,
i el color roig del rancor.
No et mereixes tu la rosa,
princeseta del meu cor,
però ets el flirt cent de ma vida
i aquest cop has tingut sort.
Llençaré enlaire la rosa
per si el vent te la vol dur.
Lisa o Bet, no, elis, elis!
Ja mai més pensaré en tu.
Dipotria I, Pau Riba. 1970.
1 comentari:
M'encanta el teu blog!
Seria molt feliç si posessis Somiers, de Joan Miquel Oliver. No sóc capaç de treure'n els acords...
Salut :)
Publica un comentari a l'entrada