Se’m moren les plantes, no puc fer-hi res,
per molt que les regui
se’m panseixen al cap de pocs dies
i no en sé el perquè.
Se’m moren les plantes, no ho puc evitar,
per molt que m’hi esforci,
alguns diuen que és el canvi de clima
però sé que no és veritat.
Em posen a prova perquè saben com sóc,
que no toco de peus a terra,
que quan se’m demana no hi sóc,
que tot el que creix mor poc a poc
quan la constància flaqueja
si et distreus i perds el nord.
Se’m moren les plantes i em poso molt trist
però no perdo l’esperança,
compro llavors al florista
cada matí.
Si els dits fossin xilòfons, Mazoni. 2007.
1 comentari:
Una canÇó ja classica de Jaume Pla.
Publica un comentari a l'entrada