Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
Ell va dir quimonos, ella maniquís.
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
Ell va dir llimones, ella va dir groc.
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
Bombón mallorquín, Joan Miquel Oliver. 2009.
2 comentaris:
Molt bona cançó!
He descobert el teu blog i m'agrada molt. Salut!
Mercès company!
He escoltat aquesta cançó més de 10 cops seguits...
Publica un comentari a l'entrada