Ix! - Nàufrag

Estels amunt penjant d'un fil,
taurons de fam i llamps de cap.
Matí que no veuran sortir,
un fred calat que no es trauran.
Drap que agita l'esperit,
hauran omplert la nit de crits a la mar.
Arena més enllà
s'ofega com un nàufrag
en una sal surant.

La barca es trenca, la fusta es va queixant.
És l'aigua freda que ens queda d’aquest instant.

Un a un aquesta nit pensa en el que mai no ha dit.
Un a un aquesta nit pensa en el que mai no ha dit.
Miren uns als altres, són com nens petits
i cada cop que ve estrebada, por que s'acumula a dins,
i cada cop que fa la onada tot rellisca de perill.
Avui no hi ha sirena, surten demà.
Arena més enllà
s'ofega com un nàufrag
en una sal surant.

Uns se'n van a dormir
i aquelles barques van
a cruixir la mar.
Tanta cosa és a dins,
una fragilitat
per deixar-ho tot enrera.

Autòmat infinit, Ix!. 2008.