Tu no saps com em fas sentir,
com un ninot vora la caixa,
tant petit, insignificant,
a les teves mans un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir,
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un 'ja ens veurem' i un 'avui no puc'.
Tu no saps reconèixer en mi
el què tinc d'or, et sembla una llauna.
Jo m’arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t’amarga,
i per allargar la tonteria,
el què ens cremava, avui està ofegant-me.
I per allargar la tonteria,
el què ens cremava, avui està ofegant-me.
Tu no saps com em fas sentir...
Set tota la vida, Mishima. 2007.
2 comentaris:
ooh..com m'agrada esta cançó! m'he quedat ensimismat escoltant-la sense parar fins quedar exhaust. Ara he descobert que el dibuix de l'inici també és un crani, mirant-ho bé..que curiós. Moooolt bona la web, ha segut una alegria trobar-la!
Les coves de Benifallet al video no tenia preu! Val la pena visitar-les si viatgeu per les Terres de l'Ebre.
Salut! Lo llop.
oh great post!
Publica un comentari a l'entrada