Com un lliri de platja vinc net i polit,
la perruca planxada i el dentat lluent.
Ja el voldrien tenir molts un cos com el meu.
Duc a la cartera un bitllet de cent,
dues fotos grogues i un paper que diu:
aquest noi progressa adequadament.
Observeu els gossos si en són de senyors
que es graten l'orella amb les potes posteriors.
Bípedes inútils, milions de micos cabuts.
Caminem erectes, però ens enterren ajaguts.
Els anys passen llestos i a les postres som on som.
Jo, fins m'he cansat de progressar.
I creix la sospita de que devia existir
un camí més curt per venir aquí.
Com un lliri de platja vinc net i polit,
la perruca planxada i el dentat lluent.
Ja el voldrien tenir molts un cos com el meu.
Només una cosa diu mon testament,
feu-ne fer una làpida que digui així:
aquest noi progressa adequadament.
Matem els dimarts i els divendres, Quimi Portet. 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada