Raimon - Amanda

Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample,
la pluja a la cara,
res no t'importava
perquè et trobaries
amb ell.

Només una estona.
La vida és eterna
en aquesta estona.
Sona la sirena,
torna a la faena
i tu caminaves,
tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir.

Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample,
la pluja a la cara
res no t'importava
perquè et trobaries
amb ell.

Que marxà a la serra,
que gens de mal feia,
que marxà a la serra
i en ben poca estona
ells el destrossaren.
Sona la sirena,
torna a la faena.
Molts no tornaren,
tampoc el Manuel.

Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.

A Víctor Jara, Raimon. 1974.


Pongo en tus manos abiertas, Víctor Jara. 1969.