Ix! - El bosc

Cada cop que agiten a tocar de cel
mouen tots arrels amb tronc de vell i els ulls a dins.
Fes de cada pas un extrem de fils ben prims,
quan es fa fosc, camí del bosc prohibit.

Fora a la nit,
plouen estrelles.
Vora de llum,
cosa d’esperits antics.
Mira’l ara, mira’l com es mou ja per tot arreu.
Mira’l ara de prop, com es torna bosc.

Descalç, fada de tots.
Hi ha verí per fer passar aquest fred.
Fes pas, vénen les serpents amb mi aquest cop.

I se m’estira aquesta cara amb ells,
i se m’escorça aquesta pell amb tu.
Si se m’aturen els turmells de verd,
si se m’embranca com a cas perdut.
Fa d’encanteri com a diferent
misteri d’aquest bosc vivent de pors.
Ara m’atrapa tota aquesta gent,
ara m’atrapa tota aquesta...

Fora a la nit,
plouen estrelles.
Vora de llum,
cosa d’esperits antics.
Mira’l ara, mira’l com es mou ja per tot arreu.
Mira’l ara de prop, com es torna bosc.

Descalç, fada de tots.
Hi ha verí per fer passar aquest fred.
Fes pas, vénen les serpents amb mi aquest cop.

Autòmat infinit, Ix!. 2008.