Jo sóc d’un paisatge, la meva ànima se’n va
damunt d’una barca vella, tornarà amb la llum del far.
El sabor salat als llavis i l’olor a rom cremat
em fa caure que un bon dia vaig saber on ancorar.
I barques marineres a les voltes de Calella,
el compàs de les ones el marca una havanera.
Amb calma o temporal, mai m’oblido d’estimar-te,
sota la meva pell jo tinc les venes salades.
Com a cor una garoina , petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall quan busco la soledat.
Jo sóc d’un paisatge de pins, roques i corall,
on les cales i les barques pinten quadres i postals.
Gats que escuren espines, pescadors que ja se’n van
el clamor d’una taverna que fa olor a brou de rap.
el clamor d’una taverna que fa olor a brou de rap.
I barques marineres a les voltes de Calella,
el compàs de les ones el marca una havanera.
Amb calma o temporal, mai m’oblido d’estimar-te,
sota la meva pell jo tinc les venes salades.
Com a cor una garoina , petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall quan busco la soledat.
Ai no em deixis anar,
dins els teus ulls blaus s’hi reflexa el mar.
I jo navego i navego i m’abraça l’Empordà,
enfilant-me per les ones, esquivant la tempestat.Jo sóc d'un paisatge, Frans Cuspinera. 2016.
